Dimecres, 24 de febrer
Mà amiga
Hola Gemma guapa,
T'escric per dir-te que al final he seguit el teu consell. Bé, sé que t'estranyarà després de la reacció que vaig tenir quan me'l vas donar. Jo et comentava que no em venia de gust anar al concert de l'Ariadna Savall si no tenia una mà amiga que agafar al costat... i vas tu i em surts que m'endugui una de casa!
Et vaig dir de tot. Ho reconec... Però també m'has m'has d'entendre, tia. La teva resposta em va semblar insensible i poc romàntica. Si t'he de ser sincera, era d'un macabre que mata. Ja em veia de prota una pel·lícula gore: amb unà mà penjant del meu braç... Ecs!..
Però com passats uns dies encara tenia aquella mà voltant pel cap, vaig pensar: "que, cony, provem-ho". I ho vaig provar amb aquell mico gegant que té la Laia al llit. Li vaig descosir el braç... I, tu, de conya, semblava el d'una persona. No me'l vaig amagar a la màniga (malpensada), vaig fer una cosa millor: el vaig posar dins el bolso per treure-li la mà quan apaguessin els llums de la sala i l'Ariadna comencés a cantar. Mmm, tenies raó, eh. Gràcies! No em vaig sentir gens sola i vaig acabar compartint-la amb el que seia costat.
Ets genial, tia!
Petonets
Remei
mas 3:30 PMMà amiga
Hola Gemma guapa,T'escric per dir-te que al final he seguit el teu consell. Bé, sé que t'estranyarà després de la reacció que vaig tenir quan me'l vas donar. Jo et comentava que no em venia de gust anar al concert de l'Ariadna Savall si no tenia una mà amiga que agafar al costat... i vas tu i em surts que m'endugui una de casa!
Et vaig dir de tot. Ho reconec... Però també m'has m'has d'entendre, tia. La teva resposta em va semblar insensible i poc romàntica. Si t'he de ser sincera, era d'un macabre que mata. Ja em veia de prota una pel·lícula gore: amb unà mà penjant del meu braç... Ecs!..
Però com passats uns dies encara tenia aquella mà voltant pel cap, vaig pensar: "que, cony, provem-ho". I ho vaig provar amb aquell mico gegant que té la Laia al llit. Li vaig descosir el braç... I, tu, de conya, semblava el d'una persona. No me'l vaig amagar a la màniga (malpensada), vaig fer una cosa millor: el vaig posar dins el bolso per treure-li la mà quan apaguessin els llums de la sala i l'Ariadna comencés a cantar. Mmm, tenies raó, eh. Gràcies! No em vaig sentir gens sola i vaig acabar compartint-la amb el que seia costat.
Ets genial, tia!
Petonets
Remei
Dimarts, 6 d'abril
Post mail
Hola, Pere,
Fa més d'un mes que vas fotre el camp del blog i no sé res de tu. Quan vaig començar-lo, em vas dir que hi escriuries cada dia. I continuo aquí, fent posts, però sense els teus coments ja no és igual.
Potser ha passat que ens hem buidat massa. De vegades, ho he pensat. I no ho dic per tu. Per tu buidar-te era fer posts mitings pre i post electorals (al final ja no sabia què votar). Però preferia això a les teves neures personals. Mentre, jo seguia amb el meu diari. "La vida sale a l'encuentro" li deies. I quins coments em deixaves! "Ens emociones, Montse. Segueix endavant" "T'estimem". I jo, ruca, seguia buidant.
Quan vaig inaugurar la secció de fantasies, la cosa va donar un tomb inesperat. Qui havia de pensar que atrauria els coments com la mel! Si jo només em deixava anar... Si per mi allò era com el divan del psicoanalista... Ja la vas armar bona... Quan veies un coment pujat de to, nyaca, a contestar. No calia que marxessis per això, home! M'has deixat sense claca.
Esperant el teu coment
Montse
(T'escric un post perquè no em contestes els mails)
mas 3:22 PMPost mail
Hola, Pere,Fa més d'un mes que vas fotre el camp del blog i no sé res de tu. Quan vaig començar-lo, em vas dir que hi escriuries cada dia. I continuo aquí, fent posts, però sense els teus coments ja no és igual.
Potser ha passat que ens hem buidat massa. De vegades, ho he pensat. I no ho dic per tu. Per tu buidar-te era fer posts mitings pre i post electorals (al final ja no sabia què votar). Però preferia això a les teves neures personals. Mentre, jo seguia amb el meu diari. "La vida sale a l'encuentro" li deies. I quins coments em deixaves! "Ens emociones, Montse. Segueix endavant" "T'estimem". I jo, ruca, seguia buidant.
Quan vaig inaugurar la secció de fantasies, la cosa va donar un tomb inesperat. Qui havia de pensar que atrauria els coments com la mel! Si jo només em deixava anar... Si per mi allò era com el divan del psicoanalista... Ja la vas armar bona... Quan veies un coment pujat de to, nyaca, a contestar. No calia que marxessis per això, home! M'has deixat sense claca.
Esperant el teu coment
Montse
(T'escric un post perquè no em contestes els mails)
Diumenge, 29 de febrer
Un febrer amb comodins
Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorprendré.
febrer
mas 8:14 AMUn febrer amb comodins
Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorprendré.febrer
Dilluns, 1 de desembre
Mail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,
M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Més endavant algú va pensar que no era bo que estigués sol i es va afanyar a buscar-me uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre
mas 2:30 PMMail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Més endavant algú va pensar que no era bo que estigués sol i es va afanyar a buscar-me uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre
Divendres, 24 d'octubre
Escombrant cap a casa
Apreciats companys,
Us comuniquem que el nostre departament ha decidit que a partir d'ara no escombrareu més els carrers. Ja tenim qui ens ho fa de franc. Ens referim a la colla de nois i noies que, d'un temps ençà, es dediquen a col.laborar de forma altruista en la neteja dels nostres carrers.
Suposo que entendreu que aquesta decisió està plenament justificada. No és tracta de netejar sobre net. Nosaltres vam ser els primers sorpresos en veure que la brutícia desapareixia per art d'encantament. S'ha de reconèixer que l' inventor del disseny és mereix un monument. El pantaló escombra-motxo i l'accessori escalfador-baieta ens estan deixant els terres com una patena. A partir d'ara aquells que acusen els joves d'egoistes es quedaran sense arguments.
De tota manera, som conscients que el que ha beneficiat a la comunitat ha perjudicat a uns altres. Ens refereim als propietaris de les cases on es diposita tota la merda que els fills els porten del carrer. Per això hem arribat a un acord amb les famílies afectades ( que en són moltes) perquè realitzeu la feina a domicili. El sou, no cal dir-ho, anirà a càrrec de l'Ajuntament.
Atentament
El responsable del Servei de neteja de l'Ajuntament de Marrí
mas 1:44 PMEscombrant cap a casa
Apreciats companys,
Us comuniquem que el nostre departament ha decidit que a partir d'ara no escombrareu més els carrers. Ja tenim qui ens ho fa de franc. Ens referim a la colla de nois i noies que, d'un temps ençà, es dediquen a col.laborar de forma altruista en la neteja dels nostres carrers. Suposo que entendreu que aquesta decisió està plenament justificada. No és tracta de netejar sobre net. Nosaltres vam ser els primers sorpresos en veure que la brutícia desapareixia per art d'encantament. S'ha de reconèixer que l' inventor del disseny és mereix un monument. El pantaló escombra-motxo i l'accessori escalfador-baieta ens estan deixant els terres com una patena. A partir d'ara aquells que acusen els joves d'egoistes es quedaran sense arguments.
De tota manera, som conscients que el que ha beneficiat a la comunitat ha perjudicat a uns altres. Ens refereim als propietaris de les cases on es diposita tota la merda que els fills els porten del carrer. Per això hem arribat a un acord amb les famílies afectades ( que en són moltes) perquè realitzeu la feina a domicili. El sou, no cal dir-ho, anirà a càrrec de l'Ajuntament.
Atentament
El responsable del Servei de neteja de l'Ajuntament de Marrí
Dissabte, 11 d'octubre
Mail de la donzella Madresilva a un rei desmemoriat
I jo ballava i ballava. Reia i reia i mirava els altres ballar...
Abans d'anar al ball, mentre em vestia, vaig pensar "avui estrenaràs la lligacama nova". Vaig triar-ne una de seda vermella. En lligar-me-la, em vaig sentir més lliure i vaig donar la raó a qui m'havia dit que només posar-me-la notaria que em sortirien ales. Unes de petites que em permetrien volar.
Vaig entrar a la sala i us vaig veure allà plantats. Parlaveu i feieu broma mentre miràveu les dames. Jo us observava callada i somreia. Quan el mestre de cerimònies va picar fort amb el bastó, tothom va a sortir a ballar. Jo també. De seguida em vaig confondre amb la cinta de cossos que es feia i desfeia seguint el ritme de la música que em feia giravoltar. Però quan menys ho esperava, la lligacama es va afluixar, es va esmunyir per la mitja i va caure al terra. No me'n vaig adonar fins que un cavaller que era prop vostre dir mirant-me" Madresilva, les armes de la vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge que no les vos ha sabudes lligar.
Llavors vaig aturar la dansa per agafar-la, però ell, prest, se'm va avançar. Tot seguit es va fer un cercle al meu voltant i la música es va aturar. I allà estava jo, vermella i avergonyida, sense poder moure'm. Tothom em mirava. Les dames xiuxiuejant i m'assenyalant-me amb el dit; els cavallers rient i fent broma. Va passar una llarga estona fins que no vau demanar al cavaller que us la lliurés i us la lligués a la calça esquerra. Els altres us van mirar estranyats, però no van dir res. No volien exposar-se a la vostra fúria.
Els dies passaven i a Palau només se sentia dir que la vostra conducta era impròpia d'un rei, que estaveu ofenent la reina, que la lligacama l'havia d'haver recollit un altre cavaller i que jo no era una dama digna d' aquest honor.
Llavors va ser quan vau dir allò que us va fer famós "Puni soit qui mal y pense", i us la vau fer treure i vau decidir que d'aquest fet en faríeu una ordre militar que prendria el nom de l'ordre de la lligacama
I jo encara l'espero, perquè no me la vau tornar... Torneu-me la lligacama, senyor, que només tinc aquesta per poder ballar.
madresilva
mas 12:32 PMMail de la donzella Madresilva a un rei desmemoriat
I jo ballava i ballava. Reia i reia i mirava els altres ballar...
Abans d'anar al ball, mentre em vestia, vaig pensar "avui estrenaràs la lligacama nova". Vaig triar-ne una de seda vermella. En lligar-me-la, em vaig sentir més lliure i vaig donar la raó a qui m'havia dit que només posar-me-la notaria que em sortirien ales. Unes de petites que em permetrien volar.
Vaig entrar a la sala i us vaig veure allà plantats. Parlaveu i feieu broma mentre miràveu les dames. Jo us observava callada i somreia. Quan el mestre de cerimònies va picar fort amb el bastó, tothom va a sortir a ballar. Jo també. De seguida em vaig confondre amb la cinta de cossos que es feia i desfeia seguint el ritme de la música que em feia giravoltar. Però quan menys ho esperava, la lligacama es va afluixar, es va esmunyir per la mitja i va caure al terra. No me'n vaig adonar fins que un cavaller que era prop vostre dir mirant-me" Madresilva, les armes de la vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge que no les vos ha sabudes lligar.
Llavors vaig aturar la dansa per agafar-la, però ell, prest, se'm va avançar. Tot seguit es va fer un cercle al meu voltant i la música es va aturar. I allà estava jo, vermella i avergonyida, sense poder moure'm. Tothom em mirava. Les dames xiuxiuejant i m'assenyalant-me amb el dit; els cavallers rient i fent broma. Va passar una llarga estona fins que no vau demanar al cavaller que us la lliurés i us la lligués a la calça esquerra. Els altres us van mirar estranyats, però no van dir res. No volien exposar-se a la vostra fúria.
Els dies passaven i a Palau només se sentia dir que la vostra conducta era impròpia d'un rei, que estaveu ofenent la reina, que la lligacama l'havia d'haver recollit un altre cavaller i que jo no era una dama digna d' aquest honor.
Llavors va ser quan vau dir allò que us va fer famós "Puni soit qui mal y pense", i us la vau fer treure i vau decidir que d'aquest fet en faríeu una ordre militar que prendria el nom de l'ordre de la lligacama
I jo encara l'espero, perquè no me la vau tornar... Torneu-me la lligacama, senyor, que només tinc aquesta per poder ballar.
madresilva
Diumenge, 31 d'agost
La mirada de mart
Ens veiu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Ja vau començar amb els noms. Com en sabeu de fer volar la imaginació! Com que ja no us servia la mitologia a la terra vau decidir que faria bonic al cel. Qui va tenir la pensada d'adjudicar-nos a Mart, pel color vermell, es va quedar descansat. Mercuri, Júpiter,Venus, Saturn, Urà, Neptú i Plutó pensen, com nosaltres, que sou uns egocèntrics i que només voleu un univers fet a imatge i semblança vostra. Sort en vam tenir del sol, que us va posar a ratlla.
Fa temps que observem els vostres moviments per l'espai. Els coets, satèl.lits, sondes, naus espacials ja formen part del nostre paisatge. Riem quan els veiem. "mira, mira, un altre...", diem. Ja podeu acostar-vos, que no mosseguem. Ara, si és veritat això que penseu aterrar per Nadal, porteu vosaltres la beguda, que, d'aigua, fa temps que no en tastem.
Mart que us mira
mas 1:17 PMLa mirada de mart
Ens veiu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Ja vau començar amb els noms. Com en sabeu de fer volar la imaginació! Com que ja no us servia la mitologia a la terra vau decidir que faria bonic al cel. Qui va tenir la pensada d'adjudicar-nos a Mart, pel color vermell, es va quedar descansat. Mercuri, Júpiter,Venus, Saturn, Urà, Neptú i Plutó pensen, com nosaltres, que sou uns egocèntrics i que només voleu un univers fet a imatge i semblança vostra. Sort en vam tenir del sol, que us va posar a ratlla. Fa temps que observem els vostres moviments per l'espai. Els coets, satèl.lits, sondes, naus espacials ja formen part del nostre paisatge. Riem quan els veiem. "mira, mira, un altre...", diem. Ja podeu acostar-vos, que no mosseguem. Ara, si és veritat això que penseu aterrar per Nadal, porteu vosaltres la beguda, que, d'aigua, fa temps que no en tastem.
Mart que us mira
Dilluns, 25 d'agost
La finestra indiscreta
.jpg )
Mira carinyo quina carta acabo de trobar a la bústia. Té, Llegeix-la, que encara m'estic refent del susto. No porta segell ni remitent. Això ja ho he vist, però llegeix, que també hi surts tu. ¿Que te la llegeixi jo? val :
Hola,
Aprofito aquesta carta per presentar-me, sóc una de les teves veïnes. No hi he posat el nom, perquè no fa al cas (fes-te a la idea que les represento a totes) Fins ara l´únic interès que tenia en tu es limitava a la col.lecció de ligues de temporada que sortien al balcó i als modelets que penjaves a l'estenedor. Eren una distracció i un canvi de paisatge. També et vull agrair la música que poses a totes hores, ens estalvíem de posar-la nosaltres, perquè la neutralitzes. De les converses pel mòbil, no en dic res. Si no tens cobertura dintre, bé has de sortir al balcó.
I ara et deus estar preguntant "Doncs, per què m'escriu aquesta?". Bona pregunta. Mira, per curiositat. Perquè fa dues setmanes, pels volts de les les 12 de la nit, estava llegint tan tranquil.la al pati i vaig sentir aquesta discussió ( te la resumeixo, perquè vau estar dient el mateix dues hores):
- Això sí que no m'ho pots fer. Què és això de dir que jo em quedi al pis? Si ta mare està malalta i tu has d'anar a l'hospital, jo vull estar amb tu.
- Però nena! amb un que dormi malament ja n'hi ha prou. Què hi has de fer tu allà?
- Doncs estar amb tu, carinyo, per això estem junts....que, encara que no la pugui veure, és ta mare. A més, si m'ho dius tu, vale, però que ho decideixi la penques de ta germana i que tu diguis amen... per aquí sí que no hi passo. ¿Qui és ella per dir que no faré cap servei? Ara resultarà que fer-te costat no és cap servei...
Bé, que no em vau deixar ni passar de pàgina. Vaig estar a punt de dir-vos "aprofiteu per domir ara que esteu sols i deixeu-me llegir". Per cert, hi vas anar al final a l'hospital?.
Però el que em té més intrigada és el final de la trobada familiar de la setmana següent. Sí, aquella en què hi havia tota la família d'ell. Dues hores de crits, insults i plors! I quan arriba el moment de la veritat, sí quan el pare havia d'explicar el secret de família, va i tanqueu la finestra! Per favor! Això és no tenir cap mena de consideració amb el públic que us ha estat aguantant! I mira que aquesta vegada ja no portava cap llibre. Per què? si l'espectacle que m'oferíeu era molt més emocionant...
Bé, comprendreu que jo (i totes les altres) ens morin de ganes saber el final. Penso que ens ho mereixem.
A l'espera del desenllaç
Una veïna encuriosida
I ja està...
-¿Ja està? Nena, tanca la finestra siusplau...
mas 6:02 PMLa finestra indiscreta
Mira carinyo quina carta acabo de trobar a la bústia. Té, Llegeix-la, que encara m'estic refent del susto. No porta segell ni remitent. Això ja ho he vist, però llegeix, que també hi surts tu. ¿Que te la llegeixi jo? val :
Hola,
Aprofito aquesta carta per presentar-me, sóc una de les teves veïnes. No hi he posat el nom, perquè no fa al cas (fes-te a la idea que les represento a totes) Fins ara l´únic interès que tenia en tu es limitava a la col.lecció de ligues de temporada que sortien al balcó i als modelets que penjaves a l'estenedor. Eren una distracció i un canvi de paisatge. També et vull agrair la música que poses a totes hores, ens estalvíem de posar-la nosaltres, perquè la neutralitzes. De les converses pel mòbil, no en dic res. Si no tens cobertura dintre, bé has de sortir al balcó.
I ara et deus estar preguntant "Doncs, per què m'escriu aquesta?". Bona pregunta. Mira, per curiositat. Perquè fa dues setmanes, pels volts de les les 12 de la nit, estava llegint tan tranquil.la al pati i vaig sentir aquesta discussió ( te la resumeixo, perquè vau estar dient el mateix dues hores):
- Això sí que no m'ho pots fer. Què és això de dir que jo em quedi al pis? Si ta mare està malalta i tu has d'anar a l'hospital, jo vull estar amb tu.
- Però nena! amb un que dormi malament ja n'hi ha prou. Què hi has de fer tu allà?
- Doncs estar amb tu, carinyo, per això estem junts....que, encara que no la pugui veure, és ta mare. A més, si m'ho dius tu, vale, però que ho decideixi la penques de ta germana i que tu diguis amen... per aquí sí que no hi passo. ¿Qui és ella per dir que no faré cap servei? Ara resultarà que fer-te costat no és cap servei...
Bé, que no em vau deixar ni passar de pàgina. Vaig estar a punt de dir-vos "aprofiteu per domir ara que esteu sols i deixeu-me llegir". Per cert, hi vas anar al final a l'hospital?.
Però el que em té més intrigada és el final de la trobada familiar de la setmana següent. Sí, aquella en què hi havia tota la família d'ell. Dues hores de crits, insults i plors! I quan arriba el moment de la veritat, sí quan el pare havia d'explicar el secret de família, va i tanqueu la finestra! Per favor! Això és no tenir cap mena de consideració amb el públic que us ha estat aguantant! I mira que aquesta vegada ja no portava cap llibre. Per què? si l'espectacle que m'oferíeu era molt més emocionant...
Bé, comprendreu que jo (i totes les altres) ens morin de ganes saber el final. Penso que ens ho mereixem.
A l'espera del desenllaç
Una veïna encuriosida
I ja està...
-¿Ja està? Nena, tanca la finestra siusplau...