notes de color

Diumenge, 29 de febrer

Un febrer amb comodins

Hola, hola, hola (o "elis, elis, elis). Fa dies que nevo amb ganes i com a comiat he decidit acostar-me a la costa. Els ho havia promès. Ja estaven farts de veure-la només a la tele. I dit i fet, m'he llevat amb el vestit de sol i al migdia me l'he tret. Unes volves aquí i allà, i tots contents. Sóc un més escuat i diferent ( paraules de març passat), i fins fa poc amb complexe d'inferioritat. Però ja he dit prou. Els altres mesos m'han abocat els seus excedents polítics pensant que els enterraria. ¿I què he fet jo? doncs posar-me la cara de bufó, mirar-me'ls amb una cara nova i decidir que el joc continua i que aquí no s'enterra res. Demà ensenyaré les meves cartes al març perquè les posi sobre la taula del 14. Compto que, amb els comodins que amago, segur que els sorprendré.

febrer

Dilluns, 1 de desembre

Mail del caganer del pessebre

camps

Apreciats firaires,

M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.

La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Més endavant algú va pensar que no era bo que estigués sol i es va afanyar a buscar-me uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.

Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.

A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.

Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.

Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.

El caganer del pessebre

Divendres, 24 d'octubre

Escombrant cap a casa

Apreciats companys,

Us comuniquem que el nostre departament ha decidit que a partir d'ara no escombrareu més els carrers. Ja tenim qui ens ho fa de franc. Ens referim a la colla de nois i noies que, d'un temps ençà, es dediquen a col.laborar de forma altruista en la neteja dels nostres carrers.

Suposo que entendreu que aquesta decisió està plenament justificada. No és tracta de netejar sobre net. Nosaltres vam ser els primers sorpresos en veure que la brutícia desapareixia per art d'encantament. S'ha de reconèixer que l' inventor del disseny és mereix un monument. El pantaló escombra-motxo i l'accessori escalfador-baieta ens estan deixant els terres com una patena. A partir d'ara aquells que acusen els joves d'egoistes es quedaran sense arguments.

De tota manera, som conscients que el que ha beneficiat a la comunitat ha perjudicat a uns altres. Ens refereim als propietaris de les cases on es diposita tota la merda que els fills els porten del carrer. Per això hem arribat a un acord amb les famílies afectades ( que en són moltes) perquè realitzeu la feina a domicili. El sou, no cal dir-ho, anirà a càrrec de l'Ajuntament.

Atentament

El responsable del Servei de neteja de l'Ajuntament de Marrí

Diumenge, 31 d'agost

La mirada de mart

Ens veiu? Nosaltres també. No ens calen telescopis, ni prismàtics, amb unes ulleres verdes ja fem. Mira que n'arribeu a ser de tafaners! Que no teniu feina a casa? es veu que no. Sou un planeta ben curiós: on poseu l'ull voleu posar-hi els peus. Ja vau començar amb els noms. Com en sabeu de fer volar la imaginació! Com que ja no us servia la mitologia a la terra vau decidir que faria bonic al cel. Qui va tenir la pensada d'adjudicar-nos a Mart, pel color vermell, es va quedar descansat. Mercuri, Júpiter,Venus, Saturn, Urà, Neptú i Plutó pensen, com nosaltres, que sou uns egocèntrics i que només voleu un univers fet a imatge i semblança vostra. Sort en vam tenir del sol, que us va posar a ratlla.

Fa temps que observem els vostres moviments per l'espai. Els coets, satèl.lits, sondes, naus espacials ja formen part del nostre paisatge. Riem quan els veiem. "mira, mira, un altre...", diem. Ja podeu acostar-vos, que no mosseguem. Ara, si és veritat això que penseu aterrar per Nadal, porteu vosaltres la beguda, que, d'aigua, fa temps que no en tastem.

Mart que us mira

Dilluns, 25 d'agost

La finestra indiscreta

finestres

Mira carinyo quina carta acabo de trobar a la bústia. Té, Llegeix-la, que encara m'estic refent del susto. No porta segell ni remitent. Això ja ho he vist, però llegeix, que també hi surts tu. ¿Que te la llegeixi jo? val :

Hola,

Aprofito aquesta carta per presentar-me, sóc una de les teves veïnes. No hi he posat el nom, perquè no fa al cas (fes-te a la idea que les represento a totes) Fins ara l´únic interès que tenia en tu es limitava a la col.lecció de ligues de temporada que sortien al balcó i als modelets que penjaves a l'estenedor. Eren una distracció i un canvi de paisatge. També et vull agrair la música que poses a totes hores, ens estalvíem de posar-la nosaltres, perquè la neutralitzes. De les converses pel mòbil, no en dic res. Si no tens cobertura dintre, bé has de sortir al balcó.

I ara et deus estar preguntant "Doncs, per què m'escriu aquesta?". Bona pregunta. Mira, per curiositat. Perquè fa dues setmanes, pels volts de les les 12 de la nit, estava llegint tan tranquil.la al pati i vaig sentir aquesta discussió ( te la resumeixo, perquè vau estar dient el mateix dues hores):

- Això sí que no m'ho pots fer. Què és això de dir que jo em quedi al pis? Si ta mare està malalta i tu has d'anar a l'hospital, jo vull estar amb tu.
- Però nena! amb un que dormi malament ja n'hi ha prou. Què hi has de fer tu allà?
- Doncs estar amb tu, carinyo, per això estem junts....que, encara que no la pugui veure, és ta mare. A més, si m'ho dius tu, vale, però que ho decideixi la penques de ta germana i que tu diguis amen... per aquí sí que no hi passo. ¿Qui és ella per dir que no faré cap servei? Ara resultarà que fer-te costat no és cap servei...

Bé, que no em vau deixar ni passar de pàgina. Vaig estar a punt de dir-vos "aprofiteu per domir ara que esteu sols i deixeu-me llegir". Per cert, hi vas anar al final a l'hospital?.

Però el que em té més intrigada és el final de la trobada familiar de la setmana següent. Sí, aquella en què hi havia tota la família d'ell. Dues hores de crits, insults i plors! I quan arriba el moment de la veritat, sí quan el pare havia d'explicar el secret de família, va i tanqueu la finestra! Per favor! Això és no tenir cap mena de consideració amb el públic que us ha estat aguantant! I mira que aquesta vegada ja no portava cap llibre. Per què? si l'espectacle que m'oferíeu era molt més emocionant...

Bé, comprendreu que jo (i totes les altres) ens morin de ganes saber el final. Penso que ens ho mereixem.

A l'espera del desenllaç

Una veïna encuriosida

I ja està...
-¿Ja està? Nena, tanca la finestra siusplau...

Dimarts, 22 de Juliol

Mail d'un alcalde a les seves votants

( a propòsit del reportatge La nit de les dones: L'alcalde de Torredonjimeno (Jaén) promou que surtin els dijous mentre els marits es queden a casa. El batlle imposarà multes voluntàries de 5 euros. El Periodico/ 22-7-03)

seven chances

Estimades votants,

Com totes recordareu, un dels punts de la meva campanya electoral prometia que, si guanyava, la vostra vida experimentaria un canvi radical. Ja sé que moltes arrufàveu el nas i dèieu "les promeses se les endú el vent" Doncs, bé, perquè veieu que sóc un home de paraula, aquí teniu la primera ( les altres no es faran esperar).

A partir d'ara, els dijous a la nit totes les dones del poble podran fer la seva. A les malpensades que em tiraran en cara que és el dia en què lliuraven les criades, ja els dic que Roma no es va fer en un dia i que aquesta mesura revolucionària havia de camuflar-se d'alguna manera. No tots els homes l'acatarien així com així. Però no patiu, que els que no ho facin de grat ho hauran de fer per força. La força que farà servir la patrulla ecològica ( quatre noies vestides de verd) amb els homes que circulin durant el toc de queda: els portaran a casa agafadets de les orelles i els imposaran una multa voluntària de 5 euros.

Per tal d'assegurar el compliment de l'ordre i perquè cap marit, pare, germà, nòvio o amant us privi del vostre dret a sortir amb les amigues, us haureu de presentar a l'ajuntament a l'inici i al final del toc de queda. Jo mateix m'encarregaré de passar llista i aprofitaré per escoltar els suggeriments i queixes de les dones d'aquesta població.

Esperant que aquesta mesura sigui del vostre grat i que contribueixi a mantenir unes relacions fluïdes entre l'alcalde i el seu electorat.

queda a la vostra disposició

L'alcalde de Torredonjimeno (Jaén)

Dimarts, 6 de maig

Mail d'orfeu a Euridice

orfeu als inferns

Estimada Euridice,
m'han xiulat les orelles que has tornat a muntar el numeret a Barcelona . Ja sabem que, de totes les teves baixades als inferns, la de l'Offenbach és la que t'agrada més. Nena, ¿Per què m'ho fas això? Ja n'estic fart de fer el viatge per a res. ¿No vam quedar que allà et tractaven tan bé? Si ja tens a Plutó i Júpiter als teus peus, per què em surts amb "vull que vinguis, vull que vinguis". ¿Per què? Si quan ja som a fora em fas pessigolles perquè em giri ( que et veig) i em dius "Orfeu...no puc, no puc, que em molesta la llum del sol". Quina barra! Haver-t'ho pensat abans de fer-me caminar tant!

No em vinguis ara amb aquestes, que et conec de fa segles. ¿Què t'ha fet el sol, digues? Si ja no et ve d'una cremada!. El que passa és que et va el morbo. Allò de dir "mmm, m'avorreixo. Necessito emocions. Li diré a Orfeu que baixi i em tregui a fer un tomb". ¿Què et penses que això és una atracció de fira? Nena, si vols emocions busca-te'n un altre, que ja n'estic fart de ser la riota dels déus.

Com em coneixes... i saps que això de cantar em perd. Que vendria la meva ànima al diable perquè em sentissin. mmm Euridice, Euridice... afina la veu va, que cantarem.

PD. Pensa de dir-li a Jupiter que assagi bé les passes del can can , que l'altra vegada ens va fer caure a tots.

Orfeu, que baixa de nou als inferns

Dissabte, 19 d'abril

Mail de Jesús al seu pare

poster

Estimat pare, aquest any he decidit fer un tomb per la terra abans de trobar-me de nou amb tu. Ja saps com els agrada als homes recordar els darrers dies de la meva vida passejant-me amunt i avall. Processons i passions és el nom dels espectacles on faig de figura estelar en companyia de la mare, amics i enemics ( que encara que els hagi perdonat, no diré el que no és). Aquest any, però, les actuacions a l'aire lliure han començat amb mal peu.

Diumenge de Rams, a Sudamèrica, van detenir un clon meu. Tot estava preparat perquè anés amb burret a la processó de les palmes. Però l'animaló no arribava i, al final, l'amo va trucar dient que li havien robat. Al pobre noi no li va quedar altre remei que enfilar-se una moto i presentar-se guarnit amb la túnica i perruca de rigor a la falsa Jerusalem. Però ¿Què va trobar? Doncs un policia que el volia multar per no portar casc! la cosa no va anar a pitjor perquè de seguida van arribar les masses que l'estaven esperant i a cops de palma van aconseguir que la hi perdonés. On anirem a parar!

On hi ha hagut novetats ( i ara no pensis que faig la brometa del fuster, que ja et conec i la mare s'enfada) és on actuo a porta tancada, en aquells teatres que han construït expressament per a l'ocasió. Ja saps que cada any hi ha més pobles que ens honoren amb la seva passió, aprofitant moltes vegades la mateixa companyia d'actors que representa el meu naixement. Amb tanta competència alguns s'han empescat noves maneres d'aconseguir més espectadors. I aquest any si que l'han feta grossa perquè, a banda de penjar-me Internet (és un dir), uns espavilats han editat un cartellet on aparec tal com em vas posar al món (bé, li falta el tros de les cames). Han tingut la feliç idea d'agafar un boy d'aquells depilats que actuen a les festes de comiat de solteres; tatuar-li la corona d'espines al braç, com si fos un braçalet; simular-li un cop de llança i retratar-lo fent el cruxifixat ( que no hi està). Em reservo els comentaris sobre el seu físic, encara que m'han arribat veus que la gent espera el moment de la meva mort per veure com la resta del cartell es fa realitat. Pare, sort que el que actua és un actor de veritat que sap que si es treu el drapet li rescindeixo el contracte, perquè, si no, ja em veia condemnat eternament a actuar com si això fos el Bagdad. De tota manera, fes-me pensar que reclami a aquests d'Esparreguera un tant per cent de la bossa que faran aquest any.

També t'he de dir que hi ha alguns que se'm prenen més en serio i deixen de banda aquests reclams publicitaris per despullar-me. d'una altra manera .

Pare, pare, no sé, no sé on anirem a parar...

el teu fill, que ja està a punt d'arribar.

Jesús