Dilluns, 1 de desembre
Mail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,
M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Més endavant algú va pensar que no era bo que estigués sol i es va afanyar a buscar-me uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre
cromets 2:30 PMMail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Més endavant algú va pensar que no era bo que estigués sol i es va afanyar a buscar-me uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre